ERA: Satisfacció máxima. Celebració. Agraïment

Acaba de sortir ERA (LaBreu Edicions), el nou poemari de Jaume C. Pons Alorda. Hi estic entrant, m’hi trobo, m’hi sé. Compta amb una introducció d’EduardSanahuja i un epíleg de Lucia Pietrelli. Connexions baleàriques. Mediterrànies. Plaer. Passeig per un entramat poètic admirat i conegut. Llibre que va endins i emociona. Llegiu-lo. Poseu-lo al costat de Tots els sepulcres. Que tot tremoli i esclati.

Ara anem una mica enrere. L’any 2015 va ser el de la presentació del curt Ponerse al día. Ho vam celebrar a l’Horiginal (encara no s’havia tenyit de ros) i a l’antiga Nollegiu (que encara no s’havia amistançat amb la Juanita). Va ser un vespre de sang i fetge. Vaig voler vestir aquell curt amb poesia i amics. M’hi van acompanyar generosament la Nú Miret i en Jaume C. Pons Alorda. Sort que tinc.

Aquell dia en Jaume va fer un poema per a la presentació. Pota de lleó. Me’l va dedicar. Va dir-me que formava part d’un projecte poètic. Que un dia es publicaria i que el poema que em dedicava hi seria. 2018, l’any d’una ERA. Pàgina 48. Pota de lleó i la felicitat que inevitablement m’esgarrapa. Gràcies transtitàniques, Jaume.

21-19 Pota de lleó

                                    A Joan Vigó

But ah, but O thou terrible, why wouldst thou rude on me

Thy wring-world right foot rock? lay a lionlimb against me? scan

With darksome devouring eyes my bruised bones?

                              Gerard Manley Hopkins

Em varen electrocutar amb una torradora

i una piscina d’aigua gelada,

em varen enverinar entre les mates

mentre les guineus contemplaven la meva agonia,

em varen devorar a trossets dins del frit de matances,

com al pelicà, al porc, a la rata que jo ja era,

em varen caçar com a un cocodril

i penjaren la meva pell a la trona de la reina,

em varen afusellar amb fletxes,

el meu cos com un niu d’orificis i vergues d’acer,

em varen socarrar a la foguera,

sonaven els càntics al meu voltant,

i hi havia cendres a la meva boca,

em varen decapitar i feren

una navalla amb les meves vèrtebres,

em varen dilapidar, m’ofegaren,

em varen fer tot el que varen voler

i més

però jo sempre tornava

sols perquè tu

em digueres

un dia, ho recordo,
que jo no podia sucumbir.

-----------------------------------------

PER CERT, demà passat ERA es presenta a l’hORINAL