La paciència
En les cartes de la baralla abatudes sota la làmpada
com polsegoses papallones aterrades
a través del feltre i el fum,
veig el que val més no veure aflorar
quan el dring de l’hora en els vasos
anuncia un nou insomni, la creixent
por de tenir por del congost del temps,
de l’afebliment del cos, de la llunyania dels defensors.
El vell aparta les imatges del passat
i, no sense reprimir un estremiment, mira
la pluja glaçada empènyer la porta del jardí.
Phillippe Jaccottet, L'ignorant (Poemes 1952-1956) [versió d'Antoni Clapés]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada