De tant en tant torno a dins
on l’arquitectura és cordial
i la solitud un clatell
besat tantes vegades.
Sóc l’escultor
atent a les arestes
de la carícia rèptil
encrostada de perquès.
Aquí sóc l’alcalde del no res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada