Les antenes quan fa vent
recullen els cabells i els
fils dels records dels morts.
S’hi aferren estones
però el vent esmola l’oblit
i se’ls enduu cada diumenge.
Perquè no hi ha res més
que aquesta successió d’atzars
que fan l’autòpsia al silenci
en edificis vençuts.
Els morts
són habitacions buides quan passeges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada