«Crec que els corrents literaris són divisions
administratives de la poesia. Els grans poetes, encara que hagin mantingut el
simbolisme o el que sigui, són grans en la mesura en què han estat capaços de
sortir de les tendències i de les etiquetes. Per a mi hi ha dues qüestions
essencials: la primera és que en poesia no hi ha progrés, ja que si n’hi hagués
implicaria que jo soc més gran que William Shakespeare. La segona és que
l’originalitat és una qüestió més negativa que no pas positiva. Pensa que en
l’art medieval i en l’art renaixentista els pintors no intentaven ser originals
sinó que intentaven imitar els mestres. Botticelli, per exemple, va imitar
Leonardo fins que va esdevenir Botticelli. Això també passa en poesia: un poeta
que vol ser original segurament no acabarà essent un bon poeta.»
Ana Blandiana, a l’entrevista de Jaume C. Pons Alorda (Núvol,
29.06.2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada