30 d’octubre 2017

Jaume C. Pons Alorda m'entrevista a Núvol

foto | jaume c. pons alorda



Darrerament la llibreria Nollegiu de Poblenou ha estat l’espai on he entrevistat grans figures com Ana Blandiana o Denise Desautels. Qui no es pot sentir seduït per aquestes cortines vermelles de vellut de La Juanita antiga? Aquest regne de llibres és tota una institució, com altres llibreries i editorials que estan canviant a poc a poc el panorama. Torno al temple del llibreter Xavier Vidal, aquest cop, per entrevistar una figura diferent però igual d’apassionant, per la seva autenticitat i sinceritat i capacitat de sorpresa, un autor fins ara inèdit i que arriba a una primera publicació amb una feliç maduresa destacada: Joan Vigó (Barcelona, 1964), que ens presenta la seva primera obra poètica, Pastor d’antenes, a LaBreu Edicions, poemari que a hores d’ara ja ha arribat a una segona edició en molt poc temps i també ha estat motiu de filmació d’un nou vídeo de l’artista audiovisual Julián Álvarez. Aquest divendres 20 d’octubre, Joan Vigó ha participat en el Festival de Poesia Tocats de Lletra de Manresa en un recital a la preciosa Llibreria Papasseit. La seva rapsòdia, com és habitual en ell, és contundent, igual de contundent que quan ha dedicat la seva veu i la seva presència a qualsevol escenari, i és que Joan Vigó, mèdium d’excepció, havia estat, fins ara, la veu i la presència de l’autor rus Serguei Dovlàtov i d’altres figures excepcionals en esdeveniments públics. Però ara, aquí, per a Núvol, prodiga la seva obra i en parla amb bones i sàvies paraules, paraules atentes d’algú que com un caçador solitari ha sabut esperar el millor moment i la més encertada oportunitat per assolir la presa en la gran aventura de la supervivència i de la victòria final. El resultat és, en efecte, Pastor d’antenes, una fascinant mescla de textualisme, apocalipsi, subversió i manual d’urbanitat extrema.