Demà: Un punt i a part (i un comiat)

Demà dimecres tindrà lloc Un punt i a part (i un comiat), celebració de Josep Pedrals per acomiadar-se com a coordinador del cicle poètic de l'Horiginal. L’artista Ferran Garcia, que fins ara compartia amb ell la gestió de l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries, hORINAL, entomarà en solitari a partir de la temporada que ve aquesta magna i desinteressada missió.

En Josep Pedrals comptarà amb la complicitat de:

- Marc Torrent

- Xavi Lloses

- Stefano M. Cingolani

- Eduard Carmona

- Miquel Adam

- Jordi Florit

- Joan Vigó

Dimecres 1 de juliol de 2015

A les 20.30

A l’Horiginal (C. Ferlandina, 29 de Barcelona)

Visca la poesia i la paraula!

Tríptic de Mas de Bernis

I

La llanterna justa

fent mirall a l’arrossar

del nostre tremir.

La llum és tot rebot

rauquem en la fosca

només so i eternitat.

Paisatge humà

robat al riu i l’arena.

Lladres espantats de tanta plana

lloguen espasmes per fugir.

II

Dones ballen a ritme de baixos

llepen les parets regades de poemes.

Els pronoms espanten els mosquits

amb ressons consonants

i saps que el marge

ens allunya l’horitzó per sempre.

Només per pair estones

per morir en l’arròs de tot el fang.

Per escrostar l’escorça

dels arbres

que moriran de sal.

III

La calma vibra el Sol

la llum salta amb el vent

i tots els cargols fan processons

per ofegar-nos algun dia.

Quan tota la runa.

Escrivint

MI CARRERA LITERARIA

Rechazos de Anagrama, Grijalbo, Planeta, con toda seguridad

también de Alfaguara, Mondadori. Un no de Muchnick,

Seix Barral, Destino… Todas las editoriales… Todos los

        lectores…

Todos los gerentes de ventas…

Bajo el puente, mientras llueve, una oportunidad de oro

para verme a mí mismo:

como una culebra en el Polo Norte, pero escribiendo.

Escribiendo poesía en el país de los imbéciles.

Escribiendo con mi hijo en las rodillas.

Escribiendo hasta que cae la noche

con un estruendo de los mil demonios.

Los demonios que han de llevarme al infierno,

pero escribiendo.

Roberto Bolaño, La Universidad Desconocida

La porta de la interioritat

«En todo caso, me conformaría con que la poesía fuera un arma cargada de presente y que, además, le sirviera a alguien para enriquecer su visión del mundo y le abriera unos centímetros la puerta hacia la interioridad. Esto ya sería más que suficiente.»

Rafael Arráiz, a l’entrevista d’Antonio Jiménez Paz (Revista de Letras, 12.11.2014)

Inventar-se l'alegria

APLEC

He vist anar i he vist tornar, de lluny,
aplecs de gent -estendards i cridòria-
pels flancs de la muntanya.
Berenaven, bevien, ballaven excitats.
Més tard els homes han cobert les noies
esbojarrades, d'anques d'euga,
mentre el cel es feia roig.

Tu, noi sorrut, no estiguis furgant sempre
la closca del cervell, no miris
rajoles amb ocells ni vidres decorats,
no masteguis el pa de la paraula.
Uneix-te a tots. Inventa't l'alegria. 

Joan Vinyoli, Vent d’aram

Experiència poètica

"Los poemas pueden ser reflexivos o invitar a la reflexión, pero también pueden ser simples y ligeros, pueden ser algo grato para el oído, una música verbal que no tiene por qué tener sentido. Nos olvidamos de que un poema es en primer lugar y sobre todo una experiencia, no necesariamente un vehículo para el significado. ¡En la vida experimentamos tantas cosas que no entendemos! Se puede rechazar o aceptar esa experiencia sin un conocimiento de qué es exactamente lo que hemos experimentado"

Mark Strand, a l’entrevista d’Andrea Aguilar (Babelia, El País, 03.12.2014)

Fes

Fes memòria

però mai pastissos de nostàlgia.

Escombrar

Joan Vinuesa, La utopia de les paraules

Mur

Muro

Son los pájaros un poco más viejos

al confundirse o estrellarse

lejos de este aire

envejecido de tránsitos.

Entre la mecha y la lumbre no hubo nada

y se hizo el fuego en su medida justa,

acaso el nuestro.

Seremos,

con el tiempo,

esta misma ausencia embestida,

su oscura anonadada,

el desaliento que dicta

el retorno de un extraño.

Marta Fuembuena Loscertales, Iniciación de los muros

Cinema

«El cine es una extraña e insospechada madre colectiva y científica que acoge en sí cada crepúsculo a infinidad de hombres-niños que buscan con freudiana subconsciencia una negrura amparadora en que dormir y soñar. El halda enlutada de la madre narradora es el precedente de esta oscuridad cinematográfica en la vida de cada hombre.»

Francisco Umbral, citat per Jorge Urrutia a l’article Francisco Umbral, la escritura continua

(El País, Babelia, 25.03.2015)

Pretensions

“Tota fotografia és una ficció amb pretensions de realitat.”

Joan Fontcuberta

Discontínues

Certeses de mare,

orelles de nen.

Qui et dirà després

que tot allò no era fútil

que després dels monòlits

hi ha el desert.

Les línies discontínues dels carrils.

L’angoixa d’on posar-te.

La poesia segons Bauçà

48

Poesia és saviesa

que tothora redimeix

d’una nit de somnis lletjos,

que ens bandeja amb un batzac

les pensívoles idees,

les cabòries vergonyants,

les reflexions roïnes...

Només cal donar la mà

a la dolça fetillera

i la resta, ella ho fa tot...

Poruc és qui no ho prova

i es perd la millor part...

No tindrà la vigoria

per poder lluitar amb els déus...

Miquel Bauçà, En el Feu de l’Ermitatge

Precipici

Podria parlar, si en tingués ganes,

de jardins exuberants que he vist de lluny,

excitar-me amb reminiscències oníriques

o judicis sobre el futur, podria parlar-ne

només amb aquells que se saben condemnats

a mirar cara a cara el precipici.

Josep Elias, Ideari a la recerca de la fruita tendra

Poesia i fracàs

«La poesía está muy relacionada con el fracaso. Hay un cierto mérito en escribir un poema tan malo que te permite intuir cómo sería el opuesto.»

Ben Lerner, a l’entrevista d’Andrea Aguilar (El País, Babelia, 26.03.2015)

Pobladors legítims

«SU OSCURIDAD, SU LUZ

Vengo de una tierra que nunca ha sido capaz de atajar los escarnios perpetrados por sus propios moradores. Vilezas e imposturas que se han trasmitido como lacras endémicas hasta hoy mismo, en una gradual propagación contaminante. Gente soez que de la religión hace una treta y de la vanagloria un catecismo; gente que enarbola la egolatría a modo de trofeo y gusta de mostrar su condición como sostén de la banalidad. Ninguno de sus lerdos narcisismos concuerda con sus más inequívocos modales, mientras todas sus faramallas remiten al mismo barrizal de fingimientos. El majadero es allí un cofrade eminente, y el badulaque el jefe de la tribu. Los más divulgados atributos de su naturaleza son también los más falibles. Pues ¿qué son sino innobles perifollos los gracejos, los regocijos, las alharacas? La verdadera contrapartida coincide con la índole de los ensimismados, los introvertidos, los melancólicos, únicos pobladores legítimos de esa tierra tan de continuo maltratada. Su oscuridad, su luz son bellezas iguales.»

J.M. Caballero Bonald, Desaprendizajes

La crida

Una mort

convoca els morts.

Mires enrere

rostres

punyals de buit.

Ofec diacrònic

al cruixir dels vius.

Rates

Rates
i no he begut tant com això però de sempre
rates
que es fiquen pertot que van i vénen
menudes com formigues grosses com
camions grisos
rates
que hi són i no hi són que xiulen que mosseguen
i no saps què ha estat i et fan botar
d'agulles i xurriaques i tenalles
rates
i et tornaren a dir que són efecte
dels nervis de la pressa de la llum
massa forta massa viva
rates
de les que fan suar de molsudes i abundoses
i vomites
rates
immòbils als calaixos adormides
als racons foscos cargolades
sota el llit
rates
joves gairebé boniques
velles que fan tristor de balbes ràpides
com un atac de cor feixugues
que ens omplen l'esguard hores i dies
i setmanes i anys eternament presents
invariables tàctiques immunes
rates
cames amunt i xiscles
rates
a les butxaques i les treus amb dits
encarcarats i trèmuls i les llances
com ganivets roents com vibres
rates
just a la gola que sents la fredor
del morro convuls i el tebi fluix
de la bava
rates
al front i se't fiquen
al cap per les orelles o
pel nas mocs amunt àcids vivents
i bé pels ulls tumors fosfòrics
rates
als cabells com si mengessin herba
com suspeses al cel com si plogués
i l'aigua fos de rates com si al pis
de dalt es perseguissin
a mort els veïns i els veïns i
la mort no fossin sinó rates com
si Déu s'hagués deixat oberta
la porta de l'eixida
i ara que és de nit entressin totes
agrumollades progressives lícites
llefres rates a devorar les sobres
del festí total.

Màrius Sampere

Confessionari

«Pariente pobre de la música militar, mujer repudiada del quiosco de prensa, el urinario es el confesionario del librepensador. »

León-Paul Fargue, El peatón de París [traducció de Regina López Muñoz]

Putos turistes

«M’entrego llavors a la passejada penitent pels carrerons de llambordes i estretors medievals del nucli històric, potser ara més aviat histèric atesa la presència constant, desaforada, completament impune de centenars de turistes que s’enrauxen i s’esplaien en un conjunt de pràctiques depredadores: capturant imatges, records bidimensionals d’un passat que ningú ja no recorda, encapsulant engrunes d’una temporalitat que no pertany a ningú, ni a ells ni a nosaltres ni als nostres avantpassats sinó tan sols a les pantalles de cristall líquid de les seves càmeres, a les plaques de silici i les bateries de liti i a les targetes micro SD de memòria, a la galvanització mefistofèlica de totes les dades possibles en el tumult invisible de núvols virtuals. El pas a través d’aquestes gernacions de bandolers, de corsaris vivencials, es fa cada cop més penós;»

Sebastià Jovani, Bolero (a Punts de fuga. 26 relats sobre viatges en el temps. 26 autors catalans actuals)

Nota: la càmera de la fotografia és obra de l'artista Ferran Garcia

Blanc

«Cuando llegamos a Stanley, las calles estaban blancas y secas como un choque a gran velocidad entre un cementerio y un camión cargado de sacos de harina.»

Richard Brautigan, La pesca de la trucha en América [traducció de Pablo Álvarez Ellacuria]

El deure

Aquest deure s’instal·la solitari

amb silencis de nen

i lloms verticals

en destil·lació perenne.

No hi ha prou xamfrans per abastar-lo.

I no sabràs mai

del tot

per què tantes paraules.