04 de març 2013

Mirar-se el mòbil / Meteocuina



Hieràtica imatgeria
quan la gent es mira el mòbil
com una fotografia
del que queda de Txernòbil.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Col·laboracions:

En Jordi Beumala (al blog del qual col·laboro en l’apartat gastropoesia) i la Mònica Usart han parit METEOCUINA, un blog que parla de gastronomia relacionada amb la climatologia, dels productes de la terra i del plaer que ens aporten al paladar. Per fer bullir l’olla, en el marc d’un pensament multidisciplinar, han aplegat a un grup de col·laboradors (científics, meteoròlegs, cuiners professionals, experts en alimentació i un llarg etcètera) entre els quals m’hi compto. La meva afició a la cuina i a la lletra, en aquest cas, s’apleguen.

A banda de convidar-vos a visitar aquesta interessant proposta, un deixo aquí la meva primera col·laboració en forma de sonet, dedicat a la ceba de Coll de Nargó.

Tota la ceba és herbàcia i bulbosa,
la de Nargó, però, és particular.
Com totes, té fulles fistuloses
però clima i terra l’han fet singular.

L’Alt Urgell a Coll de Nargó bressola,
al nord, serres de Boumort i Sant Joan
la terra no té mai set, l’aigua brolla:
rius, torrents, el mar dòcil del pantà.

Carnosa, cruixent, dolça ceba nostra,
oberta, vermellosa la carn mostra
ad hoc pel sofregit o l’amanida.

Voluptat, delícia gastronòmica,
per això t’he fet aquesta crònica:
Ceba de Nargó, tinguis llarga vida!