Desig plàstic

Com Dalí m’agradaria dibuixar la pell de l’aigua
les runes de l’inconcret
els camins enllà sense un bri d’aire.

Fer-me el món
de voreres humides
de pisos amb terrats plens de pronoms.

Si el llapis m’acompanyés.

Aquella por

D'alguna manera, encara conserve a les genives
aquella por com una casa.


Rubén Luzón, Baladaspirina

La que calla

La que calla y desprecia; la que extiende
las mantas, la madera, los sudarios
sobre la vida; la que entiende el gesto
de los que existen y no hablan; ésta
que advierte y sigue con sus manos grandes
el movimiento de la tierra y fija
el rostro de la luz, ésta es la vieja
madre del miedo, la que espera y calla.


Antonio Gamoneda, Pasión de la mirada

Una de freda i una de calenta

Als porxos del fàstic

hi viu la presència
allò que ens fa ser humans.


Dins el got
s’hi barreja
la dansa dels objectius.


A l’ombra del no-res
pirates de gel observen
la vasta inutilitat del món.


I després certa felicitat.


Alguna manera d’abraçar el món.

Més constatacions

"Los perros tienen pulgas, los hombres tienen problemas."


Charles Bukowski, Cristo en patines (a Se busca una mujer)

Abandonar-se

cremo amb sol les paraules
que mai no he gosat dir,
les últimes fronteres de l'exili
secret dels meus temors i dels meus deutes,
les meves noses.

i m'abandono a un mar sense memòria.

Francesc Garriga Barata, Temps en blanc

Una història del cinema

Tots els miralls d’Orson Welles
i totes les ombres
en aquest blanc i negre perfecte
d’uns ulls que em miren.

Serà qüestió d’escriure-ho
i enviar-ho a laboratori.

Llibres

«Almacenar libros puede ser también (pero uno nunca lo sabe hasta más tarde) una pasión autobiográfica, la lenta construcción de una abultada crónica de lo que uno ha sido y de lo que uno quería ser. En cierto sentido, una historia intelectual de su curiosidad.»

Manuel Rodríguez Rivero, a l’article Pasiones bibliotecarias (El País, 19.10.2011)

El pes afegit

Del meu llast
sovint no sé què dir-ne
a voltes és un cuc
d’altres un guant de ferro
que em trenca la cara amb records.

Es tracta de desfer-me’n
d’anar llençant terrat avall
els embalums del fàstic
amb tot de lletres.

Per això miro enllà
per poder allunyar-me.

Ser aquell entre tots els que sóc
que lleuger s’escampa en el poema.

Què podem esperar

     “ Y recordé El decimocuarto libro de Bokonon, que había leído íntegramente la noche anterior. El decimocuarto libro se titula «Qué puede esperar un hombre sensato de los hombres del planeta, dadas las experiencias del último millón de años?».
     Leer El decimocuarto libro no lleva mucho tiempo. Consiste en una palabra y un punto.
     Dice así:
     «Nada.» “

Kurt Vonnegut, Cuna de gato

Tot i que falta encara un mes

Sovint les fotografies criden un poema. A voltes és a l’inrevés. Altres s’influencien mútuament i al final no sé què es recolza en què, si la foto en el poema o el poema en la foto. Qui fa de crossa de qui?

Doncs això. El dimecres 16 de novembre, a les 20.30, podeu venir a l’Horiginal (al C. Ferlandina, 29 de Barcelona, molt a prop del MACBA) i podreu escoltar i mirar. Hi sou convidats.

Migració

Els ocells van cap al sud
no cridaran fins l’any que ve.

Fa ombra de tardor a les antenes.
El temps passa.

El niu a l’altra banda del mur
tornarà a fer sorolls?

Espero de nou els ocells
amb la paciència dels cecs.

L'important

El que importa d’un artista
és si té força i valor
per ficar-se a l’autopista
anant amb ciclomotor.

Josep Pedrals, del seu web

Fotografia: actuació d'Els Nens Eutròfics a la Casa Elizalde (Barcelona, 06.05.2011)

Desig nocturn

Grato la cigarreta al cendrer
m’aixeco i vaig al finestral
on la nit es delimita
amb llums de mil finestres.

Qui pogués
ser pastor d’antenes
de terrat en terrat.

Desorientació

"El mundo se ha enrarecido tanto que ya nadie conoce el camino de vuelta a la vida."

Enrique Vila-Matas, a l’article Al revés (El País, Babelia, 17.04.2010)

Missió emprenyada

La missió emprenyada del poeta
és recordar i fer néixer l'essencial
perquè tinguin els germans
quelcom més important a presenciar
que l'inevitable.

Enric Casasses, del poema AH (Començament dels començaments i ocasió de les ocasions)

Fisiologia

Una guerra entre neurotransmissors
pot fer néixer una nova poètica.

Faré la meva
sempre atent
a les explosions.

Un altre nocturn

Desfilo la nit amb l’insomni
faig serrells
amb paraules que no diré.

La ràdio quasi inaudible
murmura els meus renecs
sota el coixí.

És el mantra de l’insomne
d’aquell qui sóc quan el son
esdevé puta cruel
i no es ven per cap caler.

Només em vol l’ànima.

Escriure's

Fa temps que no sé res de mi
i no tenc ganes d'escriure'm

Antonina Canyelles, del poemari D'estructura circular (a Putes i consentits, antologia poètica)

Llegenda urbana

La llum de Goethe només era un misto.

Qui mor com a molt crida la mare
o respira com una regadora.

Ningú no vol llum.

Qui pot voler llum
quan el millor son és a punt?

Remenar el temps

l'ahir remena el temps i escampa
les pors dels anys més tèrbols.

inútil amagar-se.
les lletres que esgarrapen
els límits del possible ens trairan.

s'acosta armat el caçador.
no queda res per dir.
som fills del que hem plorat.

Francesc Garriga Barata, Ragtime