30 d’octubre 2009

Sobre putes i puteros


DESENGAÑO DE LAS MUJERES

Puto es el hombre que de putas fía,
y puto el que sus gustos apetece;
puto es el estipendio que se ofrece
en pago de su puta compañía.

Puto es el gusto, y puta la alegría
que el rato putaril nos encarece;
y yo diré que es puto a quien parece
que no sois puta vos, señora mía.

Mas llámenme a mí puto enamorado,
si al cabo para puta no os dejare;
y como puto muera yo quemado

si de otras tales putas me pagare,
porque las putas graves son costosas,
y las putillas viles, afrentosas.

Francisco de Quevedo y Villegas

29 d’octubre 2009

Historias perversas (19)


Al acariciarla toca el cuchillo en su media. Los dedos se deslizan por el acero y su excitación aumenta. Ella se tensa levemente, como el resorte de una navaja, pero sigue con las caricias sin demorarse, cerrando los ojos mientras él entierra el rostro entre sus senos. La música los mece, la penumbra lame sus cuerpos, nada importa excepto la ansiedad y el deseo. Ella desliza la mano hasta el vértice excitado. Luego, cuando él siente que el orgasmo coincide con el metal que entra en sus entrañas, sabe que sólo le queda disfrutar de su dulce muerte mientras ella le roba el último beso de roja agonía.

28 d’octubre 2009

Greguería



Un tren de mercancías que pasa es el etc. etc. etc. etc. etc. en movimiento.

Ramón Gómez de la Serna, Greguerías

27 d’octubre 2009

Sentir-se viu


"(...) Enseguida volverán los anuncios de turrones, sonará el primer villancico y será otra vez Navidad. La monotonía hace que los días resbalen sobre la vida a una velocidad increíble sin dejar una huella. Los inviernos de la niñez, los veranos de la adolescencia eran largos e intensos porque cada día había sensaciones nuevas y con ellas te abrías camino en la vida cuesta arriba contra el tiempo. En forma de miedo o de aventura estrenabas el mundo cada mañana al levantarte de la cama. No existe otro remedio conocido para que el tiempo discurra muy despacio sin resbalar sobre la memoria que vivir a cualquier edad pasiones nuevas, experiencias excitantes, cambios imprevistos en la rutina diaria. Lo mejor que uno puede desear para el año nuevo son felices sobresaltos, maravillosas alarmas, sueños imposibles, deseos inconfesables, venenos no del todo mortales y cualquier embrollo imaginario en noches suaves, de forma que la costumbre no te someta a una vida anodina. Que te pasen cosas distintas, como cuando uno era niño."
Manuel Vicent, de l’article El Tiempo (El País, 04 de gener de 2009)

26 d’octubre 2009

L'Univers


“Hay una teoría que afirma que si alguna vez alguien descubre exactamente para qué es el Universo y por qué existe, éste desaparecería instantáneamente y sería reemplazado por algo mucho más raro e inexplicable. Hay otra teoría que afirma que esto ya ha sucedido”.

Douglas Adams, Guía del autoestopista galáctico

23 d’octubre 2009

Tantes coses es trenquen al voltant i d’altres s’enlairen amb les grues


Nous maons sobre maons inevitables
a la ciutat sodomitzada.
Mica en mica em van tapant el mar.

Com l’incert
o aquesta veu que creix dient-me
dorm a l’escalf de la concòrdia
tranquil de ser el que fas.

Així avanço entre horitzons mutables
en aquest bar de tots els bars.

22 d’octubre 2009

Qui som


“Uno, me aventuro, es los libros que ha leído, la pintura que ha visto, la música escuchada y olvidada, las calles recorridas. Uno es su niñez, su familia, unos cuantos amigos, algunos amores, bastantes fastidios. Uno es una suma mermada por infinitas restas.”

Sergio Pitol, Trilogía de la Memoria

21 d’octubre 2009

Cançó psicodèlica


Decrèpit
podrit com la merda.
Hi ha tardes de malson
hi ha capvespres.

Ara hi ha grills a ciutat
les finestres
són bafles amplificats
diamants d’herba.

La benzinera fa llum
els fanals ciris de cera
d’una església on capellans
pixen aglans i ginesta.

No surtis si es fa de nit
diuen les eugues
que es pentinen amb matolls
neurones verdes.

20 d’octubre 2009

Art Poètica


ART POÈTICA

Alguna cosa més que el do de síntesi:
veure en la llum el trànsit de la llum.

Pere Gimferrer

19 d’octubre 2009

Animalari urbà (3): Pollicerdo


Pollicerdo: Carn cuinada que, per la seva pèssima qualitat, sumada al catastròfic tractament culinari, impossibilita identificar-ne l’orígen. Avui a l’escola ens han donat pollicerdo amb patates. No sap cuinar, tot el que fa sembla pollicerdo.

16 d’octubre 2009

Ciutat deserta


Serà així, amb aquesta llum tèrbola del matí
que s’escampa amb abandó pels carrers,
entre el silenci de la ciutat deserta.

Francesc Parcerisas, fragment del poema Ciutat deserta

15 d’octubre 2009

Animalari urbà (2): Perroflauta


Perroflauta: Persona habitualment jove i gregària que toca la flauta, menysprea la higiene personal i es fa acompanyar d’un o més gossos. Al solar de davant de casa s’hi ha instal·lat un grup de perroflautas. On vas així? Sembles un perroflauta!

14 d’octubre 2009

Espai


“Así comienza el espacio, sólamente con palabras, con signos trazados sobre la página blanca. Describir el espacio: nombrarlo, trazarlo, como los dibujantes de portulanos que saturaban las costas con nombres de puertos, nombres de cabos, nombres de caletas, hasta que la tierra sólo se separaba del mar por una cinta de texto continua. El alef, ese lugar borgesiano en el que el mundo entero es simultáneamente visible, ¿acaso no es un alfabeto?”

Georges Perec, Especies de Espacios

13 d’octubre 2009

Animalari urbà (1): Gorripato


Gorripato: Mot que hom empra per anomenar un animal de ploma del qual se’n desconeix el nom. Dalt de l’arbre hi havia molts gorripatos. A l’aviari vaig veure àligues, mussols i d'altres gorripatos.

Font: el pare de l’autor d’aquest blog

09 d’octubre 2009

La memòria segons Borges


Más allá del azar y de la muerte
duran, y cada cual tiene su historia,
pero todo eso ocurre en esa suerte
de cuarta dimensión, que es la memoria.


Jorge Luis Borges, fragment del poema Adrogué

08 d’octubre 2009

Octubre


Plou de nou
les antenes ploren
la uralita reclama el soroll.
Nit a ciutat
ecos de rodes
vermell de semàfor als tolls.

07 d’octubre 2009

Dalí i l'útil estandaritzat


"Telèfon, lavabo a pedals, blanques neveres brunyides al ripolin, bidet, petit fonògraf... Objectes d'autèntica i puríssima poesia!"
Salvador Dalí, Poesia de l'útil estandaritzat

06 d’octubre 2009

Missió


Intèrpret d'aquest món
a la vorera
canto la ranxera dels perduts
amb la llibreta.
Ho dic així com surt
vòmit remot de lletres.

05 d’octubre 2009

Death


De sillas, de atardeceres extra,
de pistolas que acarician
nuestros mejores amigos
está hecha la muerte

Roberto Bolaño, San Roberto de Troya

02 d’octubre 2009

Culpabilitat relativa


Sense pensar-m’ho dues vegades, li separo el cap del tronc. Sense contemplacions. El millor moment, quan has d’anar de pressa per poder xuclar els líquids que surten del seu coll. M’hi amorro i xarrupo, assaborint la darrera gota. Després, assedegat per la tebior dels fluids, un glop de vi blanc, sec, ben fred. Miro el cos, la seva feminitat rosada, gairebé vermella. Amb precisió de rellotger, separo la pell amb el ganivet, deixant a la vista la carn més fresca i deliciosa. Tallo un bocí. Mastego voluptuosament, ulls clucs. Cal que em senti culpable, gamba del meu cor?