In illo tempore

He sentit la fortor

del racó de les fonts

al pati de l'escola.

Pedra humida

renglera de coure

verdet etern

l'eco dels xiscles.

De cop tot de coloms

soroll sord d'ales grises

un nen castigat juga sol

esperant que sonin timbres.

Per Nadal, res no canvia i tot igual

Enguany aquest Nadal viu com tots del tòpic

de les felicitats i el bon any i el sigueu bons

que els reis a banda de discursos a la tele

ens portaran crisi, mala llet, merda i carbó.

Ja hem pagat la factura dels prohoms

dels que manen, els que estafen i especulen

a nosaltres ens reserven l'ocasió

de fer anar amb pedal els arbres que s'enxufen.

I com sempre res mai no passa. Els catalans

acostumats a callar per por de la hipoteca

entomem preus més enllà de l'ipecé

amb gest servil a preu d'or paguem la teca.

I ara a callar, entomar i posar la tele

escoltarem els discursos de l'any nou

mots buits que s'han menjat les arnes

paraules sortides totes del mateix bagul:

benvolguts ciutadans i ciutadanes

un any més us donarem pel cul.

Tal com gira

Et posaré una
no
quatre cadenes perpètues
perquè t’adonis de l’absurd
d’aquest cony de planeta.

Després hi ha la salut
el privilegi o la misèria.

Tot sempre serà injust
ja ho deien a les cavernes.

Porta tancada

Fes el gest com si demà
no hagués de ser.

Embolica paranys
carrega errors
encerts i sorts.

Fes la més breu de les maletes.

El pou

Qui va esmolar el ganivet?
D’on va sortir aquest llibre?
Allò vas dir-m’ho tu?

Regalimo neurones
i a cada passa sembro pensaments
que s’empassa la llamborda borda
sense donar-me les gràcies ni res.

L’oblit no té a veure amb la memòria
és fil d’un altre rodet.

Si fas del cor el far només per dintre

sort tindràs en aquest fang.

Has de veure l’ignorant
com si fos pedra.
La bona gent
també erra amb dents d’escuma
i per tot
balances trencades.

Estar viu és un camí
un barranc
un camp de mines.

Calma relativa

Tinc un ramat de records
pesen com ferro
pasturen les vastes planures neuronals.

A voltes hi ha estampides
faig d’espàrring
esquivo
espero que caigui el darrer roc.

Després respiro
demà potser serà millor.

Demà què

Aquest no saber fa bonys
té gust de sotrac buit
crema bord
és un record de cop de porta.

Tret del final tot és finestra
s'ha de saber
ha de ser així
si m'aboco veig les pedres
i si em giro et veig aquí.

D’aquesta manera.

Com l’elefant
que diuen que es fa vell
així aprenc.

Camina lent
estima els ossos morts
quan els troba o els somnia
plora pols de paquiderm.

Karl-Marx-Allee (Berlín)

Avinguda sorda
humitat de plom
murs i blocs
finestres cartesianes
gris etern.

L’immensitat ofega
amb proporcions de tristesa
(espai només de desfilada
per viure-hi amb la por de qui vindrà).

Si fos paper
no hi voldria lletra.

La noia aquella

No para d’arreglar-se la faldilla
es mira al vidre de la porta del vagó
el cabell, els tirants, l’arracada
els llavis, la pell
gest seriós.

Posa un floc rebel a puesto
mira si té un missatge

amb el dit
frega la pantalla del telèfon.

El tren arriba a Llacuna
baixo amb ella
la segueixo?

Tempus fugit

Fa dies que tinc mots al pap
s’entorxen i s’encimbellen.
Temps:
batre aigua amb un cabàs
grapar el vent
nuar les cendres.

Ara les puc vomitar
plou i el juny va tan de pressa:
rajoles, petó, poema,
micròfon, pou, llit, espina,
núvol, cigar, absenta,
dona, llavis, maluc, sina.

Sofà, finestra, cendrer,
orella, got, arracada,
coixí, antena, terrat,
les hores s’escapen, s’escapen!

Pedrals Presenta Progula

Com us vaig comentar, la presentació que ens va fer en Josep Pedrals a l'Horiginal va ser molt aplaudida. Res millor no podia ser pròleg del nostre llibre progulià. Tot un honor. Aquí la teniu per gaudir-ne:

PRESENTO EL PRÒLEG A PROGULA

S’hi presta, a preparar pròlegs i presentacions perversos, que repercuteixin en el prescriptiu predicat d’esprémer la presència de “pes”.

La prèdica preciosista, però predicible, d’un prefaci, un preludi, pràcticament precitat.

M’hi poso amb una pregària preliminar, perquè és un precipici i prerroga una premissa premonitòria:

“Que el pregó prescindible de fer el préssec sigui amb preacords i prebendes”
Sinó... prego!
Si els prebostos progulians no preen la probitat del meu preàmbul, jo, pragmàtic i amb preavís, prendré postures predadores per pringar els progulistes de torn. (O de porn.)
No s’emprenyin ni preguntin què li provoca tanta presura a aquest prestanoms. El pressupost és prioritari en els presumptes pretallers, i jo previnc que preballo a preu fet.
Sí, privilegiat i principesc, però primparat i preventiu!
No em privo per problemes de procediment perquè, procliu i propens a la prodigalitat, preparo amb el producte el seu propi procés de productivitat i proclamo que pretenc una professionalitat profitosa.
És poc profunda la protesta programàtica -és un quid pro quo-, però es presenta prolongable al proletariat de les plomes, parit en progènie progressista (i profilàctic amb els prohoms) per més que promiscu i prompte si és per a promoure’s.
Doncs això: la present prolepsi marca que pronuncio i propago Progula amb pronòstic preservat, pensant en la propera propina, prima proporcional als propòsits de la prosa propulsada.
Sóc prosèlit si sóc pròsper.
Per tant, propulseu-me, progulians, a la prosperitat, i em prostituïré (encara que la pròstata en pateixi) i em prosternaré amb tot el protocol i la protèrvia per protegir el prototip pornohumorístic amb la meva primala, probòscide de proporcions proverbials.
És provable que quedi provincià, aquest prefaci, però és per aprovisionar: La prudència fa la providència! Val més prevenir que purgar!
Aquesta pruïja em fa prolix progressivament. No vull profanar les vostres protuberàncies de prestar atenció amb més profecies proficues. He après que cal prémer la prosòdia amb propietat i, sense prejudicis, performar, però precabudament i sense pressió pel públic.
Per tant: Prou!

Josep Pedrals

I va la tercera!

Aquí us passo la tercera ressenya del llibre progulià des del món dels blogs. Us prometo que quan n'hi hagi una de negativa també la posaré, però de moment no és el cas, cosa de la qual ens alegrem els membres de Progula. I els nostres membres també s'alegren... I fot-li gasto!

Una crònica comme il faut

En aquest post em limito a recomanar-vos ferventment la lectura de la crònica del que va ser la presentació del llibre. En Josep Melero, àlies Veí de Dalt i coautor d’aquestes Històries Pornohumorístiques a dues llengües i quatre mans, l’acompanya de fotografies per satisfer la xafarderia de tots els que no veu poder venir. Jo us poso una del trio. El Sr. X no surt per raons òbvies.


Seguiré informant.

Gràcies a totes i a tots!!!

D'aquí a 37 minuts ja serà ahir. A tots els que vau venir a l'Horiginal a veure la presentació de les HISTÒRIES PORNOHUMORÍSTIQUES A DUES LLENGÜES I QUATRE MANS, gràcies. Per fer-nos costat, per fer-nos fotos, per animar-nos, per comprar el llibre, per regalar-nos amb la vostra riallada o el vostre somriure.

Llegir una història i veure totes les cadires plenes, quan un dimarts, vespre de pluja, hi ha tantes i tantes coses a fer (cardar, per exemple) vol dir moltes coses.

No voldria posar-me patètic, ni cumbaià llepamotxil·les, ni res de res. Simplement us expresso una satisfacció que vull compartir amb tots vosaltres.

Per cert, qui hagi agafat en taquigrafia la presentació d'en Pedrals, que me la passi, que no va tenir pèrdua!

Una abraçada urbi et orbe.

Segona ressenya proguliana

Des de Cuchitril Literario ens fan una altra ressenya que agraïm poderosament. I demà 27 la presentació! Tothom hi serà benvingut.

Primera ressenya del llibre Progulià

Quan vam començar a escriure les nostres històries, ningú no donava un duro (en aquell temps hi havia duros) per veure-les publicades algun dia. I després de que això ha passat, ens emociona poder llegir la primera ressenya a la Xarxa de les Històries pornohumorístiques a dues llengües i quatre mans. L'ha fet Lady Griselda des del seu blog. En nom de tots els progulians, mil gràcies!

Del camí

A banda, sempre a banda.
Pútrid dualisme de saló
en aquest sofà on llegeixo
el que altres han dit.

Quin salt tardà
quina batalla perduda
a la trinxera dels mots.

Tot plegat gana sense fam
set de fum en gots massa seguits
avui que hi penso.

Res no canviarà aquí dins?
Potser sí ara que et veig
i et tinc a prop.

CANVI DE DATA DE LA PRESENTACIÓ!!!

ALARMA! ALARMA!

LA DATA DEPRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE PROGULA SERÀ EL DIMARTS 27 DE MAIG.

TAMBÉ A L'HORIGINAL I A LES 20 HORES, PERÒ EL 27 EN CONTES DE EL 13 (ja es veia venir que en dimarts i 13 podien passar aquestes coses)

Malgrat tot, l'adreça de l'Horiginal i el plànol per saber on és no varien i són consultables al post DE MÉS ABAIX.

PRESENTACIÓ PORNOHUMORÍSTICA

El dimarts dia 13 de maig, dia de Sant Pere Regalat i de la Mare de Déu de Fàtima, tindrà lloc la presentació del llibre HISTÒRIES PORNOHUMORÍSTIQUES A DUES LLENGÜES I QUATRE MANS.

Serà a les 20 hores a l'Horiginal (C. Ferlandina, 29, molt a prop del MACBA) i per als membres de Progula (i els seus propis membres) serà un plaer poder comptar amb l'assistència de tothom qui vulgui.

A banda de la lectura d'algunes de les nostres històries, podreu comprar exemplars d'aquesta obra, que els autors signarem encantats de la vida amb les mans ocupades, per una vegada i sense que serveixi de precedent, només per bolígrafs.

Ens veiem a l'Horiginal el dia 13!

Històries pornohumorístiques a dues llengües i quatre mans

Formo part, conjuntament amb en Jordi H. Rofa, en Josep Melero i el Sr. X, de Progula (Iniciatives Culturals Innovadores). Ens dediquem a escriure contes pornohumorístics des de fa anys i alguna oportunitat hem tingut de llegir-los en públic.

Ara, Edicions El Portal de Centelles ha decidit editar-nos un primer recull d’aquestes històries (hi ha gent per a tot, i valenta!) i el poeta Josep Pedrals ha tingut la gentilesa de prologar-lo.

Tots els contes estan escrits encadenadament per tots quatre, d’aquí la cosa de les quatre mans (o vuit, segons es miri o s’escrigui) i utilitzant català i castellà sense manies.

Si el voleu comprar, està a la Llibreria Catalònia (Rda. de St. Pere, 3 de Barcelona) o podeu contactar directament amb l’editorial.

La nit de Sant Jordi (a partir de les 24 hores del dia 23) al programa Calents i Contents d’ONAfm, entrevista amb els autors i, a més, el regalarem a qui ens truqui!

Properament informaré de la presentació que tindrà lloc a l’Horiginal de Barcelona el proper mes de maig.

El dubte de matinada

D’aquest animal que veig quan em miro
poc en sé
tot i que puc ser jo o no o sí o què.

Març

Seré qui sap allò que no vaig ser
quan la llum no la veia
i anava coix sense saber-ho.

Ara els morts
reboten en aquest bar
però hi parlo i riem
d’aquesta sort que em sobta.

Cada llum em diu alguna cosa:
el frec del teu cos
aquest hivern a tot arreu
el port que put a sal i peix
i més racons que vull donar-te.

Mira el mar, que hi tinc la crossa.

Servei discrecional

Porta’m allà on el cervell esclata
vull sentir entre orelles el bum-bum
entre pirotècnies de pell entrelligada
serem epidermis, brou, maraca i fum.

Quan somrius i em fas lloc endiumenjada
camino i no cal que em miri els peus
als ulls hi tinc instal·lades dues armes
que exploren com radars allò que veig.

Solco ple de pulmons l’itinerari
faig visera des d’un far que no té nom
la llum és la pell d’aigua cremada
que t’acaricio amb el dit índex mentre dorms.

Cançó de la bona mort

Quan em mori ha de ser així:
sense plàstics a la cara
no vull aparells fent bip-bip
en un llit a banda i banda.

Que sigui vora d’un got
entre fum mentre llegeixo
tancar els ulls, tastar de cop
el glop ingrat d’aquest ferro.

El dia que vingui la mort
la vegi i em digui “ara”
primer l’escopiré a la cara
després li faré un petó
(de les cendres feu-ne pinso
pels peixos mutants del port).

B_R

Metereologia

El paraigües és insult
entre la pedra seca.
Al campanar despullat
li fan mal de vergonya
els ulls de fang.

Al penya-segat de cabòries
tot és contingent
aquest divendres
d’ulls de bou lluny del mar.

Te’n diré una que hi toca:
de matinada
no et creguis el brou
només la boira.

L'ombra elèctrica

“Fran y Jesi 11/03/05”

Ho llegeixo al vagó
‘nant cap a Passeig de Gràcia
gravat a ganivet al plàstic.
Aviat farà tres anys.

On seran tots dos.
Quants conills els hi hauran sortit
del barret de la vida.
Quines destrals
els hi hauran estellat els somnis.
O potser encara somriuen.

Si un dia l’atzar
els fa topar amb el passat
el tacte els durà el record
o ves a saber si potser no.

Escriure dos relats eròtics al dia és possible

Lluny dels posts habituals us faig saber, amb tota l’alegria del món, que a partir d’ahir copresento, codirigeixo i guiono el programa Calents i Contents a ONAfm (103.5 a BCN i consulteu el web per a la resta de freqüències de Catalunya i Andorra).

Cada nit de dilluns a divendres, des de les dotze fins a les dues de la matinada, conjuntament amb la Brigitte Barea (la veu més calenta de les ones hertzianes) i amb la producció de l’Eduard Cendán i la Mònica Guasch. Podeu entrar al web, participar al fòrum i escalfar-vos a les nits mentre escolteu una mirada que pretenem desenfadada, imaginativa, divertida i calenta sobre el sexe.

L'enigma enllustrat

Si vius del dret
tot seran rengles
camins sense drecera
passadissos.

Després hi ha el viure tort
l’ull borni als carrerons

el no saber rere l’escaire
la cançó trencada de l’incert.

Dona’m preguntes
cap certesa
i doncs viuré.

De tot això que dic
en faig foguera
tot i que de juny no en veig l’andana.

L’estèril animal de l’esperança
roman mort a les mans d’un déu gandul.

Llimes el passat amb el ribot del forat de la memòria

Tot d’una
d’encenalls, una pila
com quan rius
i la teva veu baixa com l’allau
aquell que em diu
l’enrere té sentit
si l’endavant és el que mires.

Distància dos

Em destorbes.
Fuig que no et vull veure
amb la fosca als ulls
i l’ànima que t’arrossega
com ombra de records.

Escampa la boira
fes via
que tant de temps rovella el clau
i fa nosa al meu voral
que ara s’enfila.

Sóc ara jou pacient
que em tiba a noves platges
a ports que ja conec
però ara
tots són llums que són com nets
de matinada.

L’art de sobreviure

De bon matí al metro
vénen de fregar oficines

dues amigues .
Xerrameca: marits, fills,
tele, diners, família.

El llit un llac de llot
on no s’hi somnia
s’hi dorm.

Motxilla de plom la rutina
però riuen
barca d’arrossegament la vida
i malgrat tot poesia.

“La vida és un complot per perdre el temps” (J.M. Castellet)

Pressa inútil
Aigua entre els dits
Tabac oblidat al cendrer
Cantonada sense dones
Gots bruts de fa tres dies
Trucades i cafès pendents
a tantes barres.
Temps
taxi que fuig entre semàfors.

La paciència del paper

El llibre damunt de la tauleta
espera llum que el faci viu
per lliscar paraules
dir-te coses a cau d’ull
i fer-te viu entre orelles.

Rectifiques d’acord amb el fang

La llum al collaret
com fum als ulls.
Cargols de mar a les orelles
et diuen ves-hi
aprèn
torna a surar
furga
destil·la el licor
d’aquest soroll de viure.

Els anys
mel congelada
àmbar ple d’engrunes.

Mots de mort

Grates la làpida amb el reclam perdut
la veu incontinent
el crit darrer.

Dubtes frases
paraules que haurà d’engolir
el rovell de pedra.

I què, si demà els segles
en fan farina de sorra
entre sepulcres.

Indefugible de l’oblit
l’epitafi podrit.

La Boqueria

Com xinesos atrafegats
en fila índia
perseguint-te les mans
entre aromes i peixos
ànimes, estrangers
i fotos on sortirem
sense saber-ho.

M’agrada el mirall que no veig
i el teu perfum pertot
aquest dissabte.

Cap d'any 2008

L’aniversari
quan el món celebra qui sap què.
Em toca per atzar
per cartes d’en fa quaranta-quatre
quan la mare va parir-me
una matinada de raïm i pluja
a Barcelona.