13 d’octubre 2017

Absurd


QUIN ABSURD

Quin absurd, quina bestiesa!
Dius que aquest poema no l’entens.
Mira, un poema
és clar, l’has de llegir,
l’has de tastar, ensalivar,
l’has d’amassar, pair, fins i tot
el pots vomitar, però
entendre’l? Per què? No cal,
entendre’l, quin absurd, quina bestiesa.

A la velocitat de la llum
la llum ens avança
em deixa enrere,
cristalls de roca, la darrera vegada
de nosaltres.


Màrius Sampere, Dèmens

12 d’octubre 2017

Apàtrida


«Justament l’apàtrida esdevé lliure en un sentit nou i tan sols qui ja no està lligat a res no ha de tenir consideració amb res.»

Stefan Zweig, El món d’ahir. Memòries d’un europeu [traducció de Joan Fontcuberta]


11 d’octubre 2017

Els llibres són persones


«Intento tratar a los libros como ellos me tratan a mí, es decir, de hombre a hombre. Los libros son personas, o no son nada [...] En cuanto se quiere encontrar una utilidad utilitaria a la literatura se la ve languidecer, encogerse y perecer. Una librería es ese lugar gratuito y perfecto que no puede servir para nada.»


Claude Roy, El amante de las librerías (citat per Jorge Carrión, Librerías-edición ampliada)

10 d’octubre 2017

Natura humana


«La natura humana potser vacil·la entre el bé i el mal, però va directament a l’estupidesa.»

Josep Palàcios, Cops de daus (a La imatge, vol. I)


09 d’octubre 2017

Fong atòmic


Plànols a la sorra.

Cervesa al sol.

Cridar amorrat al coixí.

Tot inútil si el que vols
és com és què és qui.

Si les preguntes fan l’home:
per què l’arbre que dibuixa un nen
s’assembla sempre a un fong atòmic?





06 d’octubre 2017

Demà comença a Besalú Liberisliber


Aquest cap de setmana tindrà lloc a Besalú LIBERISLIBER 2017 

El dissabte dia 7, a les 19 h., a l'antic Hospital de Sant Julià
Tindré el plaer de participar a l'ESCARAMUSSA POÈTICA


05 d’octubre 2017

Liberisliber 2017 a Besalú


Aquest cap de setmana tindrà lloc a Besalú LIBERISLIBER 2017 

El dissabte dia 7, a les 19 h., a l'antic Hospital de Sant Julià
Tindré el plaer de participar a l'ESCARAMUSSA POÈTICA


03 d’octubre 2017

Prova d'amor


«Y es probable que llega a tanto el valor de un pedo, que es prueba de amor; pues hasta que dos se han peído en la cama, no tengo por acertado el amancebamiento»

Quevedo, Gracias y desgracias del ojo del culo


02 d’octubre 2017

Massa carretera


Aquesta nit té massa carretera
que no faig servir.
Massa benzinera abandonada.

Els solars fan niu.

Hi ha aquella llum de polígon.
Fanals bornis. Tristos
com la pols de ciment
aquell vespre al baixador de Vallcarca.

Trens assedegats de túnel
ombres predadores
el mar brillant de petroli
on la lluna escopia el gris.

Allà on regalimen
els fills i el gos que no tindré.



29 de setembre 2017

Sense bèsties


All Brow

– Què seria de l’home sense les bèsties?
– Si, en un moment, se n’anessin de la terra
totes les bèsties de la terra,
l’home cauria en una gran depressió...
– Recordo el dia en què ell ho digué
però recordant-ho. Semblava
que feia la cita d’un gran autor...
No existia res que el tragués
tant del clot i que l’encengués tant
com el fet de sentir anomenar
les bèsties com a éssers inferiors. L’enutjava
sentir parlar de bestialitat
en fets i accions que atenyen la persona,
sobretot persones que tenien la pegada
contundent, com els cops del campió de boxa
All Brow. Quan en parlava
el seu comentari sovint era
que en la literatura i en la boxa
s’empra el mateix llenguatge: l’estil.
N’All Brow es veia en claror amb abril
que el caràcter de l’art era la mentida,
una raça d’amor mesclat amb l’horror
perquè ser boxejador, negre i homoeròtic,
és una situació en la qual
el pitjor que hom pot fer és penedir-se...
Això més o menys devia brunzir
dins el cap i els sentiments d’All Brow,
quan Jean Cocteau s’enamorà apassionadament
d’ell i sense aturall va fer passes
fins que aconseguí que Cocó Xanel
els arreglés una cita a l’Hotel de Castilla,
on Cocteau no aconseguí res perquè n’All
era un dandy, enviava les camises
a planxar a Londres, li agradava
col·leccionar cavalls pura sang,
però volia que l’amor fos amb la bèstia
d’un garrit jovenet de barriada.
Si hagués quedat sense les bèsties, n’All Brown
també haguera caigut en una gran depressió
molt, molt, molt semblant a la cultura....

Blai Bonet, Nova York


28 de setembre 2017

La crítica


«Què fa la crítica? Mantenir sempre oberta i recorrible la distància entre la paraula i el seu sentit. La crítica no és un judici sinó un exercici. La crítica és poder recórrer la distancia entre la paraula feta discurs i el seu sentit (qui ho diu, quins efectes de realitat i de veritat té...). Durant la Il•lustració es diu que tothom té aquest poder i que és imprescindible que aquest exercici sigui sempre possible respecte a qualsevol paraula, ja sigui dita pel sacerdot, el polític o per qui sigui. Un ha de poder examinar, que no és jutjar, igual que ho fa un metge. I aquest tema ens obligaria a parlar tant del que ha passat durant els últims anys al sistema educatiu, que s’ha encarregat de destruir aquest esperit crític, com al sistema mediàtic, que ha gestionat els efectes de la neutralització de la crítica. Aquesta mirada examinadora de la crítica, aquesta insolència socràtica de demanar sempre com un sap allò que està dient, és la que jo intento practicar: saber d’on venen les coses i perquè algú les diu. Aquest és el primer pas d’aquest desig d’autentificació. Però tot tendeix al contrari, a relacionar-nos amb paraules planes i amb consignes d’immediatesa. No es tracta de comprar les idees de l’altre, de pensar igual que ell, sinó de què pensem junts i de què junts en traiem les conseqüències del discurs. I jo d’això he fet la meva batalla. Un combat del qual tots en som víctimes.»

Marina Garcés, a Diàleg entre Marina Garcés i Xavier Rubert de Ventós (La Vanguardia, 11.4.2017)


27 de setembre 2017

Ànima i raó


«La razón no es otra cosa que dos tetas en stop-motion. El alma, en cambio, es un gigante capaz de suicidarse desde el paisaje más alto. ¿Paisaje? No. País ajeno, nostalgia de jungla, ciudad pequeña.»

Willy McKey, Paisajeno


26 de setembre 2017

Lament àcrata


Lamento àcrata

¡Ellos
han!
¡Nosotros
hemos!
¡Vosotros
habéis!
¡Tú
has!
¡El
ha!
Pero, yo,
¿eh?

Jesús Lizano, El ingenioso libertario Lizanote de la Acracia o la conquista de la inocencia


25 de setembre 2017

Oblit floral


Portes i finestres cegues
balcons barrats
lliurats a l’amnèsia.

A dins, la runa.

L’oblit floral de la pols.




21 de setembre 2017

La missió


«La missió és ser feliç i saber que no se’n pot ser mai del tot! »

Adrià Pujol, La carpeta és blava

20 de setembre 2017

Us deixo


«Estimat món:
He viscut massa temps, perllongar-lo seria un avorriment. Us deixo amb els vostres conflictes, les vostres escombraries i la vostra merda fertilitzant aquesta dolça latrina. 
Bona sort.»

George Sanders, nota de suïcidi deixada a la seva habitació del Gran Hotel Rey Don Jaime (Castelldefels, 1972) Font: La Vanguardia, 25.04.2017


19 de setembre 2017

Dret a no justificar


Pido

Prisionera de un pánico invencible,
y aunque sé de la inutilidad de todo sueño,
desde esa cárcel torturante que es la vida,
pido la autonomía total del hombre
y el derecho a no justificar para nada
su existencia.

Clara Janés, Libro de alienaciones


18 de setembre 2017

Didal


Al pis que ara trepitjo
volia saber què deia
el diari al terra fregat.

Aquella fam encara em dura.

I tot és dins d’aquell didal.

Era de la mare
i em guarda els llibres.




15 de setembre 2017

Aquest diumenge recital a la 7mana del Llibre en Català




Serà un plaer dir Pastor d'antenes al costat dels poetes Antoni Clapés i Josep-Ramon Bach.

Serà a l'escenari 2 a les 12.30 el proper diumenge dia 17